La Diputació de Barcelona demana poder intervenir en el preu del lloguer en la presentació de l'informe de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona

El dia 27 de febrer de 2018 l'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona (O-HB) ha presentat el seu primer informe anual, a la seu de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

L'Observatori Metroplità de l'Habitatge es va crear el juliol de 2017 i s'ocupa de la producció, gestió i difusió d'informació en relació a l'habitatge. En ell participen l'Ajuntament de Barcelona, l'Àrea Metropolitana de Barcelona, la Diputació de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.

En aquest marc, la presentació d'aquest informe ha anat a càrrec de Carme Trilla, presidenta de l’O-HB, i ha comptat amb la intervenció de la presidenta de la Diputació de Barcelona, Mercè Conesa, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, el vicepresident executiu de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Antonio Balmón, i el secretari d’Habitatge i Millora Urbana de la Generalitat de Catalunya, Carles Sala. L’acte ha rebut el suport de l’Associació de Gestors de Polítiques Socials d’Habitatge de Catalunya (GHS) i  dels membres del recentment creat consell assessor de l’O-HB.

L’informe posa en evidència les dificultats que té la ciutadania per mantenir-se en l’habitatge propi, tant de compra com de lloguer, i quantifica quina part dels ingressos serveixen per pagar les despeses derivades de la tinença del mateix.

Malgrat la gran millora en l’accessibilitat a l’habitatge de compra des del punt àlgid de la bombolla immobiliària el 2008, les famílies encara han de fer esforços econòmics importants per pagar les hipoteques. Per exemple, una família de Barcelona que ingressa 1840 € mensuals, n’ha de destinar més de la meitat per comprar-se un pis de preu estàndard.

En l’àmbit de l’habitatge de lloguer la situació encara és més complicada. L’estudi es basa en la taxa de sobrecàrrega, que mostra el percentatge de gent que destinen més d’un 40% dels seus ingressos a pagar els costos per mantenir casa seva. Segons aquest indicador, el 42% de la població de l’àrea metropolitana destina 4 de cada 10 euros per pagar el lloguer i els subministraments bàsics.

Pel que fa al parc d’habitatge, l’informe destaca que s’han produït canvis importants en els contractes de lloguer i constata l’escassa població metropolitana que vivia el 2016 en règim de lloguer indefinit. Ha passat del 23% l’any 1990 fins el 2% el 2016. L’any 2016 hi van haver 106.000 contractes de lloguer a la demarcació de Barcelona que suposen 9.000 arrendaments menys que el 2013.

En canvi, les operacions de compra de pisos s’han incrementat un 87% entre el 2013 i el 2016, i el preu dels habitatges de segona mà ha crescut un 43% en els últims tres anys.

La dificultat d’accés i manteniment d’habitatge juntament amb els elevats preus dels pisos han provocat una disminució dels joves d’entre 16 i 29 anys que s’emancipen. En el conjunt de Catalunya, el descens ha estat del 27% en 10 anys.

Una de les conseqüències que  deriven d’aquestes dificultats són els desnonaments. Malgrat s’aprecia un lleuger descens en el 2016, en els darrers quatre anys se n’han produït 41.782, els quals han afectat a 125.000 persones.

En referència a les polítiques públiques d’habitatge, l’O-HB en destaca la recuperació de l’esforç públic en aquesta matèria, després de la caiguda en el període 2011-2015.

Durant el 2016 s’ha augmentat un 64% el pressupost públic que ha permès atendre més de 28.000 persones durant el 2016 i la borsa d’habitatges ha crescut en 2.362, cosa que suposa un increment del 37% respecte el període 2011-2015.

Polítiques públiques d’habitatge

En la seva intervenció després de la presentació de l’Informe, Mercè Conesa ha manifestat que «hem sortit molt preocupats davant el repte que tenim al davant en qüestió d’habitatge», i ha assenyalat també que «hem de poder començar a intervenir en el preu del lloguer de manera consensuada prenent mesures polítiques en aquest índex de referència del lloguer i equiparar-lo als estàndards europeus».

Mercè Conesa també ha dit: «Hem de ser valents en les polítiques de planificació urbanística per incrementar les reserves de sòl per la construcció d’habitatges assequibles i incrementar el parc públic en tots els municipis». I ha afegit: «Denunciem les polítiques estatals del govern central per la seva inactivitat en el Plan de Ayudas a la Vivienda. Políticament hem de denunciar aquesta inactivitat, perquè en aquest tema estem sols».

En la seva intervenció, Conesa ha volgut saludar, com a factor positiu, la concessió de préstecs i crèdits per part de l’Institut Català de Finances, «una mesura que ha de permetre la promoció de nous habitatges. Si volem abordar la disposició d’habitatge assequible és imprescindible tenir accés al crèdit».

[4]

Per la seva banda, l’alcaldessa de Barcelona i presidenta de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Ada Colau, ha celebrat la posada en marxa d’aquest instrument, ja que per fi «reverteix una mancança històrica en matèria d’habitatge». En aquest sentit ha dit que cal abordar les polítiques publiques d’habitatge des de l’òptica metropolitana: «La ciutat viscuda, la real, és la metropolitana», ha explicat, tot afegint que «la demanda que està en primer terme i que ens està fent la ciutadania per garantir els drets i una vida digna té una dimensió metropolitana, per això necessitem tenir la visió conjunta i compartida per fer les millors polítiques públiques».

Colau també s’ha referit al paper que en aquests moments estan jugant les administracions locals, que davant de la manca de recursos procedents de l’Estat en matèria d’habitatge, (recursos que han disminuït un 70% situant Espanya a la cua d’Europa en polítiques públiques d’habitatge) els ajuntaments són els que han d’afrontar les situacions d’emergència.

El secretari d’Habitatge i Millora Urbana de la Generalitat de Catalunya, Carles Sala, ha destacat la importància de la creació de l’Observatori pel seu abast en el territori. «Els 36  municipis que conformen l’Àrea Metropolitana de Barcelona reben un  51%  dels ajuts  destinats a habitatge,  i si parlem de diners, en reben el 56% dels  recursos. És a dir, més de 70 milions d’euros, dels 124 milions destinats a polítiques socials d’habitatge, van a parar a l’Àrea Metropolitana».  També ha assenyalat  la importància de crear un observatori d’habitatge català que abasti tot el país, «per situar les polítiques d’habitatge en el mateix nivell que les polítiques de sanitat o d’educació».

L'Observatori Metropolità de l'Habitatge de Barcelona (O-HB)

Aquest instrument d'àmbit supramunicipal es presenta com l’eina de referència per la ciutadania i les administracions en qüestions relatives a l’habitatge, una eina per analitzar i consultar les dades disponibles sobre aquesta matèria. L’Observatori, en la gestació del qual també hi ha participat l’Associació de Gestors d’Habitatge Social (GHS), centralitza la informació, la posa per primera vegada en una xarxa integrada per les administracions catalanes, homogeneïtza les dades, i permet un intercanvi fluït de la informació. També consensua les metodologies a través de taules tècniques que permeten compartir, al final, els resultats de la posada en comú de totes les dades i les informacions.

L’O-HB realitza una radiografia de l’habitatge a partir de la informació estadística disponible, i elabora estudis específics a partir del disseny de nous indicadors. Aquesta feina li permet realitzar una diagnosi acurada de les principals problemàtiques a les quals s’enfronten els municipis mitjançant la generació d’un sistema d’indicadors propi i amb metodologies de treball concretes. L’Observatori té com a objectiu analitzar i estudiar a fons la situació de l’habitatge per dotar les administracions de tota aquella informació, de les dades, els estudis i les anàlisis que pugui necessitar a l’hora d’impulsar polítiques públiques d’habitatge. De fet, l’Observatori té com a objectiu convertir-se en una autèntica base de dades agregada sobre l’habitatge que eviti duplicitats innecessàries d’informacions tot posant en valor la tasca estadística i d’estudi que han vingut realitzant les diverses administracions que l’integren.

• Coincidint amb la presentació de l’informe, s’ha posat a disposició dels ciutadans una eina web per a la visualització de les principals dades en matèria d’habitatge, així com per fer accessible una part dels informes realitzats: www.ohb.cat [5]